El despertar de les ovelles…

El despertar de les ovelles…

La Maia va demanar la segona ampolla d’aigua. Li havien portat un petit cistell amb pa d’all i un platet d’olives per picar, i això feia venir set. Va tornar a mirar l’hora. Ja portava més de mitja hora esperant. Al seu missatge havia dit que arribaria mitja hora tard, però tant de temps ja no era gens propi d’ell. No sabia si enfadar-se o preocupar-se. Semblava que el que volia compartir amb ella era molt important. I no solia dramatitzar. Què, llavors, li havia retardat en la seva cita? I per què encara s’havia retardat més? Va agafar el mòbil i va marcar el seu número. El telèfon va sonar cinc vegades abans de saltar el contestador.

 

– “Oriol, sóc jo, la Maia. On t’has ficat? Porto més de mitja hora esperant. Era per tu que aquesta reunió era important, i aquí l’única que ha vingut sóc jo. Com a mínim agafa el telèfon.”

 

El despertar de les ovelles

 

 

El que la Maia no sabia era que el seu missatge seria escoltat una i una altra vegada per algú. Algú que no era el seu oncle.
Se sentia inquieta. Alguna cosa no marxava bé. Encara que feia uns mesos que no es veien, estava molt unida al seu oncle, i tenia l’estranya sensació de que li podia haver passat alguna cosa.

Fer un comentari